Torrents de La Cabana i Vilardell

Torrents de La Cabana i Vilardell 

1. 
   

Aquesta és una excursió que, si es vol fer complerta, cal posar-hi tot el dia. Cal tenir en compte  que  la  considerem  una  caminada no competitiva. No pretenem batre  cap  marca  sinó  senzillament gaudir d'una bona caminada per dos torrents, un de pujada i l'altre de baixada, que ens ofereixen tot un seguit de salts d'aigua i la frescor d'unes gorgues i basses per fruir d'una bona experiència; si és a l'hivern, per les formes que pren l'aigua glaçada en els seus salts, i si és a l'estiu, per la frescor que ens brinden les gorgues escalonades en el seu decurs.
        
Aquesta sortida la iniciarem a la Plaça Abat Oliba de Ripoll, als peus del Monestir de Santa Maria, i la acabarem al mateix lloc, doncs és una llarga excursió circular que te dues possibles rutes, des de Ripoll al Barri de La Creu a Campdevànol.  Ambdues son molt atractives. 

1.ª SORTIDA: Tram de Ripoll a Campdevànol. Ens posarem en camí d'hora, doncs és una llarg recorregut de uns 20 quilòmetres. Això depèn de nosaltres mateixos i sempre és pot escurçar un xic saltant-nos algun punt que considerem de poca importància. Ens posem en marxa pujant les escales del barri de Sant Pere en direcció a Campdevànol. En aquest inici del antic Camí Ral que, des de Ripoll, anava a Ribes i arribava fins Puigcerdà, a la Cerdanya. No tardarem en trobar la font de Sant Eudald, segons la llegenda una més de les que tenen la fama d'haver calmat la set i el cansament dels frares que, des de terres franceses, venien a dipositar i fer entrega de les relíquies de Sant Eudald recollides a Aix les Termes, lloc del martiri d'aquest Sant. Seguim caminant fins la font del Sant, d'aigua bona i fresca encara que ignoro si te quelcom a veure amb la anterior que hem deixat enrere. Continuem la nostra caminada, per sota de la mil·lenària Sèquia Molinar per un camí, a vegades estret i mal mantingut, senyalitzat amb pintura de colors blanc i verd (recorreguts locals).

Passem per sota d'algunes cases, La Querola és la més important. Dissortadament ja no és habitada, esperem que els seus actuals propietaris en tinguin cura i la restaurin, tal com sembla que volien fer. Seguim caminant per sobre de construccions industrials, cases i masos. En sortejar el Torrent de Mallols retrobem la sèquia molinar fins arribar a Campdevànol. Aquí travessem la carretera amb molta precaució, per caminar uns cinquanta metres fins el Pont de la Carretera de Gombrèn. Seguirem aquesta direcció fins el pas a nivell del ferrocarril, que no creuarem. Passarem davant la Estació de RENFE avall, fins trobar a la nostra dreta el pas dels Burros, que ens situarà al barri de La Creu. Seguirem en la mateixa direcció fins trobar el Riu Merdàs i a la nostra dreta ja veurem un indicador que ens dona una mica d'informació del Camí Ral que arriba fins Gombrèn.

2.ª SORTIDA: També sortirem del mateix punt, la plaça Abat Oliba per anar a la zona d'aparcament d'Ordina (Mossos d'Esquadra) i Barri de Santa Maria i caminarem pujant pel costat del Riu Freser fins les fonts de La Roca i El Tòtil, passarem per sota la línia del ferrocarril Barcelona - Puigcerdà, travessarem el petit torrent dels Tres Plans i ens enfilarem per una pista forestal que puja per sota la masia El Vilar i va guanyant alçada fins trobar un pas tancat amb un vailet que obrirem i tancarem per baixar un tram de pista herbada que gira a l'esquerra fins trobar un petit torrent, que en pocs moments ens deixa a la mateixa pista per la que havíem pujat. anirem cap la dreta passant per sota la Masia de Estiulella i baixarem fins trobar el Riu Merdàs, que travessarem i ja serem al Barri de La Creu de Campdevànol, en el mateix punt que també ens ha deixat el primer trajecte.

Havent arribat en aquest punt, amb més o menys temps ens posem en camí novament tot comentant el nom d'aquest barri, La Creu que fa referència a una Creu de Terme que hi havia a l'entrada del conjunt de modestes cases que encara conserven el seu aspecte de barri de gent treballadora. Aquesta Creu de Terme, Gòtica del Segle XIII i que va ser destruïda en part el 1936, esclat de la Guerra Civil. Fou restaurada i traslladada davant de l'església Parroquial de Campdevànol ja fa temps. Al barri de La Creu hi ha una reproducció de la mateixa, creu en mida reduït , obra d'un artista campdevànolenc, i situada en el mateix lloc on hi havia la creu original. 

Acompanyats pels lladrucs d'alguns gossos que avisen del pas de gent forastera sortim del barri tot seguint el camí, molt planer, envoltats d'horts que conreen el veïns d'aquest indret i, en poc temps, arribem a una cruïlla que travessem en línia recta i seguint sempre el curs del riu Merdàs, trobem un cartell  que ens informa que som davant de Cal Cornut. Aquí també hi ha una història interessant. 

Diu la llegenda que, fa ja més de mil anys, a la casa del Cal Cornut hi havia una dona que estava de part, però el nadó no acabava de voler néixer per veure aquest mon de misèries i ja es retardava de una manera molt preocupant. Es de suposar que a la casa només se sentien els crits de la partera i les oracions de les bones veïnes que pregaven per que, de una vegada, la pobre partera donés a llum. En aquests moments, un frares del monestir de Ripoll, arribaven, assedegats prop de Cal Cornut. Decidiren orar demanant forces per acabar d'arribar al seu destí i en aquell indret brollà una font d'aigua fresca, que sadollà la set dels frares i al mateix temps la bona partera va deixar de patir i abraça per fi el fruit que tant l'hi havia costat posar al mon.       

Font de Sant
udald

Seguim caminant seguint el Merdàs i, a pocs minuts, trobem la font de brollada que acabem de descriure. Un xic més enllà el camí fa una petita pujada i es posa a nivell de la carretera. A la nostra dreta s'aixeca una construcció impressionant; Niubò, gran i antiga masia, amb una torre d'aspecte defensiu. Sembla ser però que el seu principal us va ser l'assecador dels pernils i embotits que s'hi guardaven desprès de les matances del porc. També en els seus temps d'esplendor hi habitava un nombrós grup de gent, entre familiars i mossos, com era freqüent en les cases.
Continuarem el nostre camí i travessarem el riu per un passadís per seguir, ara per l'esquerra del riu,  fins l'impressionant espai de la Font del Querol. Aquest indret que, tradicionalment, era lloc d'esbarjo i acampada per la gent de Campdevànol i poblacions veïnes del Ripollès s'ha convertit gracies a la publicitat que impensadament va ocasionar la publicació per TV de unes imatges del Torrent de La Cabana amb el gorg del Colomer i el seu salt d'aigua congelat, és actualment un espai absolutament envaït per gent de les grans ciutats, fins convertir-se en un problema per poder circular lliurement per unes pistes de muntanya que sempre han pogut comunicar lliurement d'una vessant i l'altre, sense cap impediment.

Graons del Salt de La Cabana

I passades aquestes disquisicions, tornem a la nostra excursió. deixarem aquest gran planell, envoltat de pins i refrescat pel riu Merdàs, per un sender que surt just a tocar de la Font del Querol i s'endinsa en el bosc guanyant alçada i abandonant la remor del Merdàs, decantant el nostre caminar a la direcció sud est. A la nostra dreta veiem una masia; Cal Paraire i enmig endevinem el curs del torrent de La Cabana. Trobem les runes de La Mosquera i prenem el sender que va de pla per sobre el torrent. Baixem per un corriol que mor just sobre el salt i el gorg de La Cabana. L'alçada, de prop de vint metres ens permet veure, a l'hivern, algunes candeleres glaçades que baixen esglaonades fins el gorg que formen, gelades a l'hivern i fresques i reparadores a l'estiu.

Tornem al corriol, que segueix de pla i amunt per sobre el torrent que anomenem de La Cabana i que en realitat és el Torrent d'Estiula. Passem per sobre de diferents gorgs, molt bonics tots ells: Gorg de La Tosca, Gorg de L'Olla, Gorg de La Balma...

Salt del Colomer,

amb un gran gorg.

Malauradament no hem tingut massa sort. Ens hem trobat amb una tardor i amb un hivern estranys, on s'alternaven canvis sobtats de temperatures; de molt baixes a tant altes que  el trobo tant especial. Suposo que la gentada que a vegades si reuneix no hi ajuda gens. Malgrat tot, el cert és que és un indret recomanable tant a l'estiu com a l'hivern.

1er Salt d'aigua, a la Riera de Vilardell

Aquesta és una visita opcional, ja que ens allargarà la caminada i, per tant és més pràctic recular al Torrent de La Cabana i pujar fins la bifurcació del Pla dels Aurons. Deixarem les pistes que surten a la nostra dreta i esquerra. Seguirem la que va de dret i avall i que ens portarà, després d'uns vint minuts, seguint sempre la pista forestal, a trobar la Riera de Bufatals, sota mateix de la pista que puja a la nostra esquerra hi ha, precisament la masía de Bufatals.

En aquest indret ja hi trobem un salt mollt bonic i una gorga molt fresca, que ja podrem incloure a l'anomenada Riera de Vilardell. Les gorges que trobarem: de Bufatals, de Corberola, de Vilardell, que son un seguit de tres, la última davant del Molí de Vilardell, i dues més un xic més avall, les de Carnalets, nom que pren el torrent abans de vesar les aigües a la Riera de les Llosses...