El Catllar

El Catllar

Santa Maria del Catllar

Amb aquesta matinal clourem el cercle de Turons que envolten la vila de Ripoll, talment com una gegantesca sardana.

Santa Maria del Catllar, podríem dir que és la muntanya insígnia dels Ripollesos. des de petits, pujar al Catllar és per la mainada una excursió que queda marcada per sempre en la nostra memòria. Els que ja som força més grans en tenim tants records, tantes vivències, que ens és impossible mirar aquest turó de 1.112 m. sense sentir un desig de poder-hi fer quelcom d'important, com per exemple treure d'allí, per sempre, el munt de ferregots tecnològics que el progrés, que sempre ens domina i ens dicta el que ens convé, ens va aconsellar colocar i beneïr per sempre com si ens hi anés la vida... tot sia en ares del progrés. Després van passant els anys i ens adonem que només ens han complicat molt més l'existència amb un inacabable assortit de maquinetes que només fan que aborregar-nos a tots. Només ens queda la esperança de que els coreans, xinesos o japonesos trastoquin aquestes gegantines estructures en minúsculs artilugis que ens poguem encabir al butxacó de les monedes.

Be, deixem-ho estar i anem per feina. El Catllar te un recorregut que començarem amb una pujada llarga per la cara nord, o sigui la més obaga i més llarga de camí però que no es tant feixuga per fer el cim. Sortirem de l'aparcament d'Ordina (Mossos d'Esquadra), Com sempre seguint les senyals blanques i verdes que ens acompanyaran tot el recorregut. fer la sortida en aquest aparcament és per si algun dels excursionistes ve de fora Ripoll amb automòbil, podrà deixar i recollir el vehicle aquí, ja que és la sortida i l'arribada. 

Iniciem la caminada seguint per la vora del Freser en direcció nord, deixant la Comissaria del Mossos, el Barri Santa Maria (Cases Barates), Ordina i altres cases per arribar a les Fonts de la Roca i del Tòtil, passar per sota el ferrocarril de Barcelona a La Tour de Carol i agafar la pista que va a la masia dels Tres Plans i la seva font, on podreu beure aigua bona i fresca. Aquí deixarem la pista per pujar per una terreny de gespa, molsa i pineda, amb l'obstacle d'abundants mates de romegueres que cal visitar en el temps de les mores. Fins aquí haurem seguit el torrent dels Tres Plans, que ara el deixarem per enfilar-nos per corriols en que cal estar atents al marcatge de pintura. El caminet el deixarem en trobar una pista forestal, que seguirem per l'esquerra fins trobar i començar a pujar per la pista que ens deixarà al cim del Catllar. Aquest tram és especialment espectacular a la tardor ja que domina el bosc de faig fins el mateix cim.

En primer terme, la Casa dels Ermitans, darrera les parets de l'església i
algunes de les Antenes de Radio i Televisió.

Arribats al cim del Catllar, o millor dit al turó on s'aixeca el que queda del Castell del Catllar, i també Església de Santa Maria del Catllar, junt a les runes de la Casa dels Ermitans, sota l'ombra omnipresent de la torre de comunicacions i d'altres muntatges radio- televisius, no se si tots en bon estat d'us, i tant se me'n dona, donarem un volt per entre les pedres mil.lenàries imaginant per un moment com havia estat la vida en aquest edifici i el tracte dels habitants dels masos veïns i l'ermità de torn o el capellà els dies de missa. Potser a nosaltres ens sembla una imatge bucòlica però a mi em ronden pel cap històries de tota mena que segurament s'acosten més a la realitat, que a ben segur vivien aquella gent dos o tres cents anys enrere o potser molts més. Precisament ara em ve a la memòria la llegenda del sot de la dona morta, potser la coneixereu; Eren dues dones que varen fer la prometença de pujar de genolls des de Ripoll per agrair a la Verge Maria que els hagués alleujat uns dolors que patien. Una d'elles va dir: Gràcies a Nostre Senyor i la Verge Maria, que ja ens queda només un xic de pujada... i la seva companya va replicar; tant si Déu vol com si no vol, nosaltres hi arribarem! I a l'instant va caure morta. Actualment el camí passa pel costat d'un munt de rocs on és diu que hi ha enterrada la pobre dona... Històries que s'expliquen.

El padró, construit el 1954.

Anirem a trobar la carretera, molt ben arranjada fins el complexe de instal.lacions electròniques, però no el seguirem. Nosaltres baixarem de dret, seguint el sender que baixa pel costat de la línia que porta la energia a les comentades instal.lacions per la dreta de la carena. El corriol baixa ràpidament fins que trobem una bifurcació del camí. El motiu és que, si baixem pel de la esquerra passarem pel "Sot de la Dona Morta", que mes avall és retroba am el que puja paral.lel i és molt dificultós pel pas continu de BTT's que ho han convertit en una "trial-lera" força perillosa per la gent gran.

La Rosa dels Vents, una de les millors vistes de Ripoll.

Seguirem baixant per el camí ben fressat, que no deixa cap dubte, fins trobar el Collet de Fornells que passarem per anar baixant fins arribar a la Rosa dels Vents. Aquí farem una última parada, que és obligada, per poder admirar la vista de la nostra vila, amb el conjunt del Monestir de Santa Maria al mig. Val a dir que aquest és un punt que ja comença a perillar per el constant creixement de la massa forestal, que amenaça convertir el que era la zona del Pla de la Bandera en una pineda esplèndida. Avui és ja un xic discutible si necessitem que el bosc ens acabi engolint o volem que aquest bosc no ens deixi veure els arbres.

Com podeu veure el bosc ens va tapant la vista.

Les restes d'una antiga Torre de Vigilància.

Tornem a baixar fins trobar, ara ja enmig de la pineda que és el Pla de la Bandera, les runes d'una torre circular que sembla que va ser aterrada per les tropes carlines amb la invasió i el pretès anorreament de Ripoll. El deixarem enrrera  i  anirem  en  direcció  nord,  per  baixar  fins  unes  altres  runes,  les de  la Capella del Calvari,  on  s'hi  celebrava,  ja  fa  molts  anys,  el  "Corpus Crísti" per Setmana Santa. I continuarem baixant per  arribar a la Font d'En Jordana, on segurament farem retrobament amb altres excursionistes o senzilla-ment ripollessos que venen, si és època de bon temps, a dinar en aquest bonic paratge.

Beguts i refrescats, acabem en pocs minuts d'arribar a l'aparcament d'Ordina on donem per acabada l'excursió.



Enric: Aquest text és més antic.





Revisar Text més recent.

La muntanya del Puig Catllar (1122 m.) i El Catllar (1112 m.), coronat per l'Església de Nostre Senyora del Catllar, és sens dubte l'excursió més important de les que envolten la vila de Ripoll. Aquesta excursió a part de ser una bona ascensió, amb domini d'una vista de gran amplitud en totes direccions, és molt interessant per trobar-s'hi les runes  d'un monument de gran rellevància històrica com l'Església de Nostra Senyora del Catllar, consagrada el dia 1 de gener de l'any 1040 per l'abat Oliba, en honor de la Mare de Déu.

Runes de l'Església de Nostra Senyora del Catllar

Com dèiem és una interessant excursió en molts aspectes: es oberta als quatre punts cardinals, per tant és assolellada al sud-est, amb bosc de roure, pi, conreus i pastures, encara força habitada a la zona de Els Brucs.  i és obaga amb la part que dona al nord, profusament poblada de faig, pi i el corresponent sotabosc. També aquesta vessant és molt més boscosa i amb més abundància d'aigua mentre que al solell és més habitat, principalment el nucli del Remei i el veïnat dels Brucs, amb  masies importants com Subirats, El Puig, El Mir, Can Rogall, Can Pena, etc.

La sortida la farem des de la Devesa del Pla, tot i que no és gaire interessant caminar el primer tram en mig de la poc exitosa urbanització de Can Quimet. Ho fem per aquest indret per estalviar-nos els camins molt enfangats per les constants pluges d'aquest inacabable juliol. En arribar sota Fornells ens enfilarem per un corriol que va al Coll de Fornells, deixant les runes d'aquesta masia a la nostra esquerra. En assolir el coll ja trobarem la senyalització blanca i verda del senders locals que no deixarem fins completar l'ascensió al conjunt del Catllar, malauradament compartit amb la desgraciada implantació d'antenes de tota mena i utilitat que, esperem que així sia, algun dia canviïn les tecnologies per altres sistemes menys agressius amb la naturalesa.

L'antena més grossa dona ombra a les runes. És monstruosa.

Malgrat tot farem un volt i esmorzarem un xic al costat del Padró que el 1954, un grup de jovent i d'estudiants de la Escola d'arts i Oficis de Ripoll vàrem aixecar per aixoplug d'una bonica imatge de la Verge Maria tallada en fusta per un company. Com per desgràcia sol passar va desaparèixer. Així contemplant les vistes especialment de les muntanyes de Llaés, la Plana de Vic, el Montseny, Les Llosses i a la llunyanía el perfil de la serra de Montserrat. Per veure el nord cal pujar al Puig Catllar i aprofitar la rasa oberta per Gas Natural i tenim una bona panoràmica del Puigmal, les muntanyes de Núria i el veí poble de Campdevànol, poca cosa més, perquè el bosc de pins i faigs ho tapa tot i fa impossible una vista que és, o era, espectacular no fa gaires anys.

Padró de Santa Maria del catller

Donem per complerta la nostra ascensió i enfilem la baixada per el corriol que és complica un xic, ja que ara podem practicar el patinatge per les trial.leres en que,  els amables companys addictes al ciclisme en BTT, han transformat el camí que entre tots procurem mantenir transitable i segur. Amics ciclistes, penseu un xic amb els avis que encara volen mantenir-se en forma i pujar per aquestes montanyetes del Ripollès. Mentre comentem coses de la nostra edat, passem pel costat d'un espai que ens recorda una llegenda de Ripoll, que parla d'unes dones que en ser prop de l'església del Catllar, on pujaven en penitencia, i en trobar-se molt cansades una d'elles exclamà: Si Déu vol ja hi arribem. I una altra també cansada. Peró molt enrabiada  deixà anar: Tant si Déu vol com si no vol hi arribarem... I caigué morta. En aquest punt fou enterrada i se'n digué el sot de la dona morta. amb el pas d'els anys, la pietat de la gent que en record d'ella li deien una oració, o tenien un bon pensament per a ella, li deixaven una pedra sobre la tomba, ha acabat convertint el que era un sot, en un petit túmul.

Ara tornem a ser al Collet de Fornells i, cansats de enfangar-nos i patinar, agafarem un corriolet a la dreta, que quasi bé de pla volta el Serrat dels Grills i en un moment ens deixa al costat d'una roca molt curiosa, que anomenàvem el Salt del Llop i que ens obre una visió perfecta del barri de l'Estació i Carretera de Barcelona. Aquí tornem a trobar les senyals i, reculant un xic amunt, trobarem la Rosa dels Vents que ens dona una perfecta visió del entorn, que des d'aquest punt és pot veure de Ripoll i el Monestir en primer terme en una imatge perfecta.

El Salt del Llop sobre Ripoll.

Després de contemplar una de les més completes vistes de Ripoll acabarem de baixar pel costat de les restes d'una Torre de Vigilància al Pla de la Bandera i en pocs moments tornem a ser a la Devesa del Pla amb la satisfacció agredolça d'haver estat en un dels llocs més emblemàtics, i sentint-ho molt, més descuidats i maltractats de Ripoll. Nosaltres seguirem intentant que la desidia dels qui en son responsables acabi sent tant evident que ja no se'n puguin excusar. Fins la propera.         



Enric: Aquest text correspon a una sortida més recent.