Sant Bartomeu

Sant Bartomeu


La següent sortida també serà per una ruta de amable pujada, quasi sempre per una pista que travessa una esplèndida obaga, curulla de vegetació i amb una considerable arbreda on abunda el faig i la pineda. Com és natural serà una mica més llarga i passarà per sota el Turó dels Cirers (1061m.) que domina l'enrunada Ermita de Sant Bartomeu, que va ser primer Castell, desprès Ermita, refugi de caminants, on acollien en quarantena els sospitosos de patir la terrible Pesta, per acabar sent finalment unes runes mil.lenàries amb molta historia a la Vila de Ripoll.  

Sortirem com en les demés excursions del rovell de l'ou de Ripoll, la Plaça Abat Oliba, sota la majestuosa presencia del Monestir Romànic  de Santa Maria. Baixarem pel Carrer del Bisbe, Pont d'Olot, Carrer M.Cinto Verdaguer, travessarem el Ter per el Pont de la Font Viva i anirem a trobar la Ruta del Ferro que seguirem en direcció a Sant Joan, pel costat de la carretera C-26 fins trobar, just davant del Pavelló de l'Avellaneda un pas de "vailet" que obrirem i tancarem, per seguir un senderó que travessa un camp de pastura i seguint per la dreta,trobarem un pas senyalitzat amb les franges de pintura blanca i verda del camins locals.

 

Ruta del Ferro                                                            Obra artística natural

Aquest pas, baixa directament a la llera del Riu Ter. Entrem al passeig dels Aurons, lloc molt especial amb l'aigua mansa i tranquil·la baixant mandrosament en un espai envoltat de vegetació de ribera que convida, en dies de bonança, a anar-hi amb un bon llibre, a ser possible de poesia i mandrejar-hi unes bones estones... A més, de tant en tant, hi trobarem algun artista que aprofita la solitud del indret per expressar i deixar constància de les seves obres.

Sortirem d'aquest petit espai relaxant i caminarem pel costat del torrent de Les Carboneres, fins trobar novament la ruta del Ferro que passa per sota la C-26 i continua de dret pel costat del torrent i agafa a la dreta una pista que tot seguit puja amunt fent zigazagues. Trobarem un pista a la dreta que en dos minuts ens portarà a la masia en restauració de La Avellaneda, podem arribar-hi per gaudir d'una bona vista de la Serra de Sant Amand i fer alguna fotografia i tornar a recular per seguir pujant amunt per la mateixa pista que en trobar una altra cruïlla agafarem la de la dreta i en trobar una cleda tancada la passarem pel lateral que ja deixa expressament el pas just per salvar-la i seguirla uns pocs metres més fins la primera corba a la dreta. Veurem que estem en una petita vall amb una masia, Puig Salomó, en aquests moments tancada, que també convida a treure la càmera.

Masia La Avellaneda

   

A la mateixa corba veurem clarament les senyals blanques i verdes, que hem anat trobant, que ens indiquen el camí a seguir fins arribar al Coll de Sant Bartomeu. El Coll de Sant Bartomeu separa la casa en runes de Cal Carlí,   la seva font molt malmesa, del petit turonet on s'aixeca el que queda de la interessant construcció que, com hem dit abans, al llarg d'un miler aproximat d'anys ha anat fent moltes diverses funcions; des de Castell defensiu i de vigilància, també de Llatzeret, fins la última que sapiguem, de Ermita de sant Bartomeu, Apòstol.

Baixarem uns pocs metres fins una petita carena rocosa on oneja una senyera que cal reposar de tant en quant. Ja se sap, els contradictoris de tot. No cal perdre el temps amb ells.    

Ermita de Sant Bartomeu

   

Fem les fotos de rigor, Ripoll al nostres peus es una veritable postal... Tot seguit baixarem per un sender molt ràpid i que baixa amb continues giragonses entre feixes amb horts que menen alguns jubilats que encara recorden que aquesta muntanya era pràcticament conreada per la gent del poble. Eren altres temps.

Ja molt aprop dels carrers de Ripoll trobem la casa mig restaurada de l'Amoroset i, sota mateix, la font del mateix nom, sovint força bruta de deixalles de la gent que hi va a pouar aigua, berenar o senzillament passar una estona contemplant el paisatge. Nosaltres provarem la frescor de l'aigua i acabarem de arribar al punt de sortida davant del Monestir tot planejant la propera sortida.      

Enric: Aquest text antic.










revisar text




La nostra sortida d’avui comença a l‘aparcament de Can Guetes, on hi ha el CAT de Ripoll. Anirem a Sant Bartomeu (909 m.), el Turó del mateix nom i visitarem les runes de Can Carlí i l'Ermita, situats a la carena que s'enfila fins el Turó dels Cirers (1061 m.).

A les 9 del matí comencem a caminar seguint la senyalització blanca i verda de sender local, per la Ruta del Ferro que va seguint el curs del riu Ter, a contra corrent i en direcció nord-est. El camí, asfaltat, també és molt utilitzat per bicicletes i d’altres mitjans, com patins en línia, etc.

A nosaltres no ens cansarà, ja que només fem uns quatre cents metres i  ens desviem quan trobem, a l’esquerra, una informació que ens anuncia el Passeig dels Aurons. Obrim el vailet o vaquer, (així anomenem al Ripollès el filat  elèctric que protegeix les zones de pastura del bestiar, horts i sembrats),   el tanquem  curosament després d’haver-lo travessat. Fem uns cent metres seguint la senyalització blanca i verda per un sender fressat a la vora del camp fins un pas obert a l’esquerra, on el senderó baixa a trobar el curs del Riu Ter. Som al Passeig dels Aurons.

D'un tronc abandonat n'ha nascut un ser mitològic.

És un lloc lamentablement desconegut per molta gent de la mateixa  Comtal   Vila de Ripoll. Suposo que serà perquè està mal  senyalitzada l'entrada des de la ruta del ferro ( on hi ha el vaquer). Amb tot l’egoísme del món podríem dir que s’ho perden els qui van en bicicleta o els que s’obsesionen en rebaixar temps o marques i alguna que altra panxa. El cert és que passejar per la vora del Ter, en un paratge envoltat de vegetació de ribera, escoltant el cant dels ocells i la remor de l’aigua mansa en aquest tram del riu, és un regal incomparable i espectacular en qualsevol estació del any. A més, cal afegir-hi des de  no fa gaire temps, la companyia de’un seguit de figures i composicions de un artista ripollès que, aprofitant materials que proporciona la nostra terra, dona sortida al seu sentir estètic de la natura. Bona ocasió per enfrontar la creació natural pura i l’art. Per tant, el qui vulgui pot, pel mateix preu, trobar un bon tema per polemitzar si és que la visió de la senzilla naturalesa el deixa indiferent.

Sortirem per un moment d’aquest mon perfecte, pel costat de un element gens agradable, encara que imprescindible en aquest mon nostre. Una torre elèctrica que ens obliga a fer una giragonsa per tornar a baixar, altra volta, i creuar un petit pont per salvar el Torrent de les Carboneres en el seu aiguabarreig amb el Ter. Seguirem un petit tram pel costat del torrent, passarem per sota la carretera per un pas inferior i un xic més enllà, deixarem el torrent i les senyals blanques i verdes per començar a guanyar altura, per un llom suau i net de vegetació, on trobarem un sender que s’endinsa enmig de boixos, avellaners, arços i esbarzers fins sortir  sota la casa de L’Avellaneda.

L'Avellaneda.

Que en podem dir de L'Avellaneda. Una massía coneguda per tots els ripollesos. Un paratge per estar-si estones contemplant i reflexionant com ha canviat la vida a Ripoll des de el temps en que els ramats hi pasturaven i els camps produïen gra, verdura i fruits, així com els boscos que s'enlairen fins el cim de les carenes oferien bona fusta, i temporades abundoses de bolets. ¿Es que els ripollesos èrem més conscients del valor de les coses o menys afamats de posseir-ho tot, fos com fos? Segurament i havia, i hi ha, un xic de tot. Però ara la vida ja no hem sembla generosa com abans, cada any que passa noto més temor, més enveja, més insatisfacció... Tant de bo això tornés a ser o a assemblar-se al Ripoll dels nostres anys d'infantesa.  

Deixem-nos de tristeses i fem un mos per afrontar la resta de pujada que encara ens queda, seguint una pista de desemboscar que decanta a l'esquerra, per anar a cercar una torrentera, per la que també baixa o puja segons es miri, una línia elèctrica que ve de la Central Elèctrica de la masia de Els Pintors per donar llum i força a ves a saber qui i on.

Grup de excursionistes en aquestes roques
coronades per la Senyera.

Passem dons la eixuta torrentera i enfilem un corriol que, després d'una curta pujada, volta en direcció sud i arriba a un espai obert i molt ample: Puig Salomó, masia que ens sembla deshabitada en aquests moments i que té una situació molt interessant. Deixem la masia i ens enfilem amunt i en la mateixa direcció per sortir a un coll on hi ha les runes de Cal Pelegrí, que tenen un habitacle a part de la casa, que te tot l'aspecte de ser o haver estat en altres temps, un pou de gel que es recollia en les nevades i és mantenia tancat el màxim de temps possible per conservar menjar o altres usos. 

Ens enfilem cap les runes de Sant Bartomeu, runes mil·lenàries que, sembla varen ser castell, ermita, llatzeret... i que avui en dia poden acabar desfetes, amb les pedres, abandonades o aprofitades per adornar alguna torreta de capriciós de fi de setmana.

Les runes de la llegendària Ermita de Sant Bartomeu.

No pensem tant malament dels catalans d'avui en dia. Encara en queden d'assenyats i generosos. Tinguem una mica de fe que encara no està perdut tot. I poca cosa més, anem al petit serradet on oneja la senyera i prenem en ràpida baixada el camí que ens deixarà a l'Amoroset i la Font del mateix nom, a l'Hospital, avui en dia convertit en Escriptòrium, a l'aparcament de Can Guetes i al nostre transport motoritzat. Salut i muntanya!!!
           


Aquest text s'actualitza...