SANT ANTONI DE MORERS
La tercera excursió ja serà una altra història. El punt més alt de la muntanya de Sant Antoni de Morers és el turó de Puigbò de 1.128 m. Nosaltres no hi anirem ja que els punts més interessants son al turó de Sant Antoni de 1.070 m. on hi ha les restes de la ermita de Sant Antoni datada el 1.740 i la Pedrera on s'extreia la pedra de guix que abastia els forns de la Guixera de Ripoll.
Sortirem aquesta vegada del barri de Caganell, al final o principi del Carrer Progrés segons és miri. Si hem anat en cotxe, el deixarem a l'aparcament i pujarem per la carretera formigonada que comença entre les construccions de la Guixera, que ja fa temps es va tancar i la casa de Caganell, pujant un primer tram per una carretera forestal, formigonada en alguns trams, i que ens porta a una cruïlla en que les senyals (blanc i verd, senders locals) de pujada i tornada de Sant Antoni coincideixen. Nosaltres seguirem uns passos de pla i enllà per seguir les senyals que, a la nostra esquerra s'enfilen pel marge de la carretera travessant el primer "vailet" electrificat que trobarem. Com tenim per costum obrirem i tancarem l'obstacle.
El corriol s'enfila per una zona costeruda i escalonada, alternant la frondositat de la vegetació d'esquerra a dreta i arribant a un punt un xic dificultós per el desgast que ocasiona el frequent pas de BTT's que converteixen els descensos en veritables trial-leres, malgrat que el camí és va organitzar en ziga-zagues contínues que facilitaven el pas dels caminants. Arribem a un collet on s'alça una impresionant torre elèctrica de una no menys impresionant línia que trenca de manera brutal l'armonía i bellesa del paisatge.
Camí de les
Cinc Fonts
La única que raja actualment
Deixant enrere la torre, anirem per la pista de la dreta pujant uns cent metres i verem a la dreta un corriol senyalitzat que segueix la mateixa direcció, però per sota de la pista de la línia elèctrica que s'enfila amunt. Aquest corriol estret on ens caldrà anar en fila, és especialment agradable quan fa calor doncs és un autentic túnel de vegetació que culmina amb la troballa de les Cinc Fonts.
Per desgràcia aquesta font ha estat molt poc cuidada i sols servia d'abeurador per les vaques. En aquests moments ja només raja una de les fonts. La resta d'aigua es filtra per el marge i ja és molt difícil poder-la arranjar.
Acabem de travessar aquest petit Paradís i seguim una pista que, sortejant algunes romegueres (i si és temps de mores, collir-les) ens deixarà en una altra pista més transitable que arriba fins la Pedrera, el Coll de Puigbó, la masia de Can Petiu i, finalment, a l'Ermita de Sant Antoni de Morers. Aquest tram de pista, sempre senyalitzat, ens portarà un xic més amunt per una altra que va de dret a la Pedrera on es treia la pedra de Guix que desde allí era transportada mitjançant un sistema de vagonetes suspeses en cables d'acer y sustentades per torres impressionants fins la seva arribada als forns que convertien la pedra en fi i excel·lent guix molt apreciat per la construcció.
Mina d'on és treia la pedra de guix de la pedrera
Una vegada explorat el lloc i fetes les fotografies de costum, reculem al mateix camí que ens ha portat a la pedrera i a la dreta veiem un corriol que s'enfila per salvar l'alçada fins el Coll de Puigbò on s'hi arriba en un parell de minuts. Nosaltres anirem per la carretera, força embardissada, que va a l'esquerra, com si reculéssim i en uns tres o quatre minuts trobem la que havíem deixat més avall i que ve en contra direcció i en més o menys el mateix temps, ens porta a una petita explanada que ens permet una bona vista encara que, una vegada més, entorpida per la abundant vegetació. Sortint d'aquesta explanada, a la dreta veurem unes runes que amb prou feines sobresurten de la massa d'esbarzers i romegueres; és la petita masia de Cal Petiu, ja fa molts anys abandonada.
Nosaltres seguirem pel mateix camí ara un xic més ample encara que igualment ple de vegetació i totalment privats de la esplèndida vista que es podria disfrutar des d'aquesta talaya de 1.070 m. Més endavant a l'esquerra veurem una entrada al mur de pedra que protegia l'antic camí. Hi entrarem i trobarem un caminet que a traves de bardissa més o menys netejada pels excursionistes que hi arriben ens deixarà finalment davant l'entrada a l'Ermita de Sant Antoni. Malauradament a diferencia d'altres pobles del Ripollès que en les seves ermites també dedicades a Sant Antoni s'hi celebren actes i alguna popular "paella", a Ripoll tenim de dir que la gent sembla no sentir res per la nostra història i tradicions. Tots sabem que aquestes runes ja no reeixiran mai més, que el passat no tornarà, però això no deixa de ser la nostra història i és tristament decebedora aquesta apatia.
Bé, potser és la enyorança pròpia dels anys gastats i quasi oblidats en que Cal Petiu era habitat i els vailets no eren de filferro elèctric sinó criatures de pocs anys que vigilaven els ramats de les masies.
Bé, una vegada completada la visita a Sant Antoni sortirem per la part Nord de les runes i tornarem a Cal Petiu seguint la senyalització i retrobant la pista que també desfarem per tornar al Coll de Puigbò i ara si començar la baixada per la part obaga de la muntanya. Sempre seguint la senyalització baixarem per una pista envoltats per una bonica fageda fins trobar la cabana de "Cal Ninyo", una masia practicament desapareguda.
Baixada fins la cabana de Cal Ninyo,
que fotografiem a conciencia.
Seguim la forta baixada, ara ja amb abundància de Pi Roig, fins trobar la Font de Carboners d'aigua molt bona i fresca, arribem a una gran clariana on trobarem el camí. Enfilant-nos per l'esquerra i passant un altre "vailet" baixarem per la pista i un xic mes avall trobarem la masia de Can Bac de Morers.
Font de Carboners i Masia de Can Bac
Anem baixant, sempre per la pista i ja amb el poble de Ripoll sota els nostres peus
passarem per sota la ultima torre on buidaven les vagonetes la seva càrrega de pedra guixera camí dels forns de la fàbrica de guix del veïnat de Caganell.
Val a dir que la sortida a la Muntanya de Sant Antoni de Morers, malgrat el desnivell acumulat, les dificultats que ens ocasiona la exuberància de la vegetació, la calor en el tram del solell, ha valgut la pena precisament per la bellesa i la varietat de la mateixa muntanya, per les histories que guarda d'un temps en que la vida no era gens fàcil per la gent de les masies, ni per la gent que extreia les riqueses de la terra per abastir tant el mon ramader, com el progrés del comerç. Tot aquest conjunt d'esforç humà avia fet de Ripoll, malgrat les contrarietats dels temps passats, el que encara és avui en dia; una vila treballadora, valenta, capacitada una i altra vegada, per aixecar-se i lluitar contra les adversitats de tota mena que no podran mai doblegar el nostre caràcter i l'amor a la nostra terra, El Ripollès, ni a la nostra industria, que una i altra vegada aixeca el cap i no es rendeix mai.
Torre del descarregador de les vagonetes de la Guixera
Tant per aquesta excursió, com per les altres dels quatre turons voldria insistir en que esteu atents al marcatge del camí, amb dues franges de pintura blanca i verda que correspon als camins locals de la majoria de pobles que senyalitzen les seves sortides. I precisament a la que acabeu de llegir i fer: Sant Antoni de Morers.
revisar text
Sant Antoni de Morers
Aquesta excursió a Sant Antoni de Morers és diferent de les de Sant Bartomeu i Sant Roc. Tot i ser un altre dels cims que anellen la vila de Ripoll, aquest, tant per l'alçada com per la situació te un caire diferent. També val a dir que les runes de la ermita i les masies que trobarem son, en alguns aspectes, diferents a les de les altres muntanyes. L'alçada de la muntanya de Puigbó (1128 m.) de la que forma part el Turó de Sant Antoni de Morers (1070), ja l'hi dona un aspecte i una amplitud de vista més completa. Val a dir que si no fos per l'alçada que han aconseguit el arbres que coronen el cim, encara seria més espectacular la vista que és pot abarcar.
Hem iniciat l'excursió a l'aparcament del final o inici del Carrer Progrés, sota les antigues restes de la Guixera de Caganell que s'abastia del material de pedra de guix que abundava en aquesta muntanya. Comencem l'ascensió per la carretera que s'inicia sota la Guixera i que va guanyant alçada, superant ràpidament les construccions industrials de Caganell i la Guixera, les masies de Can Romans, La Marinyosa i El Solà, les tres a la mateixa alçada per sobre la línia del Ferrocarril Transfronterer de Barcelona a La Tour de Carol i les altres masies, Les Terrades i Isoles, més enclotades però molt asoleiades.
Nosaltres però, no seguirem la pista rural, sinó que trencarem pel corriol senyalitzat que s'enfila i endinsa en continues ziga-zagues pel bosc d'arbusts, matolls, bardisses i pins de considerable alçada que es van espesseint cada vegada més. En pocs minuts arribem a una gran torre metàl·lica de una línia elèctrica que s'alça en un planell. Anirem a la dreta, per una pista que guanya alçada seguint el cablejat un petit tram. A la dreta, veurem una pedra assenyalada amb la paraula FONT i seguirem el corriol que va en la mateixa direcció de pla i s'endinsa en un camí, en principi ambardissat, pro molt aviat agradable de fer, especialment a l'estiu. En uns cinc minuts serem a les 5 Fonts. Sentim un xic d'enyorança de les 5 Fonts que havíem conegut en la nostra infantesa; Ombrívola, d'aigua neta i fresca i rajant totes cinc. L'abandó de la font actual ens omple de tristesa.
 |
| La única que raja. |
Val a dir que quan retrobem aquesta pista, passem molt a prop de la masia d'Isoles i que ja no està tan ben conservada i per tant el camí es fa un xic més feixuc. Cal estar atent en seguir la senyalització, ja que en arribar a una corva molt ample que gira a l'esquerra, veurem que les marques van a una pista secundaria a la dreta. Seguirem aquesta direcció fins arribar a una pedrera de material de guix, abandonada ja fa molt temps. Al fons veurem un túnel excavat per l'extracció del material que, mitjançant un sistema de vagonetes suspeses a cables d'acer baixaven el material fins la Guixera de Caganell, on passava per els forns i quedava transformat en guix per a la construcció. Una vegada hem explorat un xic aquesta pedrera prenem un corriol senyalitzat que, en pocs minuts ens deixa al Collet de Puigbò.
 |
| Runes de Cal Petiu. |
Aquí anem a l'esquerra seguint una pistota força embardissada i girem a la dreta seguint les marques. Anem ara per la carena que ens porta a l'antiga Era de Can Petiu, que amb feines podem endevinar enmig del bardisser que s'ho menja tot. Passem pel costat de les runes seguint la pista i, en un petit clar del bosc, veurem que les senyals ens guien a l'esquerra per anar a sortir, sempre envoltats d'esbarzers, davant les runes de la Ermita de Sant Antoni de Morers. A la pedra serrera de l'entrada hi ha una data que diu 1740. Es de suposar que correspon a l'any de la construcció del edifici, però per les formes de l'interior també podria ser que fos anterior a aquesta data. Nosaltres no som arqueòlegs i per tant ens quedem amb el dubte.
 |
| Entrada de la Capella. |
Donem la volta a la construcció i podem comprovar que a mes del edifici religiós hi ha les restes d'una altre construcció del mateix temps. Potser la casa de l'ermità? Si a Ripoll hi hagués algú amb estudis o aficions arqueològiques no seria difícil investigar-hi una mica
Acabada la visita, reculem al Coll de Puigbò i canviem de vessant per seguir, de baixada i sense deixar mai el marcatge blanc i verd, per un sender molt clar dins la fageda de l'obaga del Batet. Arribem a la restaurada cabana de carboners de Cal Ninyo. Fem les fotos de rigor i seguim baixant per un camí cada vegada més pendent i poc segur, ja que el constant pas de ciclistes amb BTT l'han transformat en una perillosa trialera. Ep! nosaltres no som arriscats malabaristes del ciclisme, ens conformem en ser pacients excursionistes i ja d'una certa edat.
 |
| Can Bac de Morers. |
Aquest text és d'autor desconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada