Sortida matinal per la petita muntanya o Turó de Sant Roc (936 m.) i els seus voltants. Enterament senyalitzada en blanc i verd de (senders locals). Iniciarem la caminada al barri de Sant Pere, davant el C.E.I.P. Tomàs Reguer, en direcció Nord passant per davant el Pavelló Cobert, la Guarderia, el Casal dels Avis i al final baixarem per un petit corriolet a trobar l'Arrabal de Sant Pere, per Can Serrallonga i en direcció a la Font del Sant.
 |
| Font del Sant |
Aquesta és una sortida curta, dues hores aproximadament, i molt senzilla. Es també una excursió molt interessant, tant pel paisatge com per les vistes de Ripoll des d’un mirador privilegiat. També es un bon exercici de botànica i fins i tot la comprovació “in situ” de la feina bruta que és fa en actuacions com la tala d’àrbres i l’abandó de les restes de línies elèctriques obsoletes amb el material abandonat en mig del bosc, que suposa un risc, tant per la ramaderia que hi pastura com per les persones que hi transiten pacíficament; excursionistes, caçadors, pastors, caminants, jubilats amb ganes de mantenir-se un xic en forma... persones que no hi fan cap mal. Ja sabem que no tot-hom és comporta correctament però això no pot excusar que les males pràctiques d’uns pocs serveixin per abandonar els nostres boscos, ja què com a nostres els valorem i estimem.
 |
| Espernallac o Camamilla de Botó |
Caminarem doncs, per aquest camí estret i ple de vegetació florida en aquest temps d'estiu, seguint la senyalització dels senders locals que ja ens guiarà en tot el recorregut fins una petita cruïlla, que trencarem per la nostra dreta, Aquesta pista arriba fins la casa de La Querola, gran masia avui malauradament abandonada pels seus propietaris, on ara només pasturen uns ramats de vaques que al menys mantenen els voltants un xic nets d'herbes.
 |
| Camps segats de La Querola |
 |
| Masia de La Querola |
Passada la casa arrenca un camí, a l'esquerra sobre una bassa buida, que s'endinsa al bosc i comença a guanyar alçada per una pista enmig del bosc de pi roig. El camí és clar i espaiós tret d'alguns trams un xic costeruts, però realment fàcils i agradosos per tothom qui acostumi a caminar pel bosc. De sobte, ens crida l'atenció veure a la nostra dreta les restes abandonades d'una línia elèctrica que és evident que ja fa uns quants anys que va ser desmuntada. Ja estem avesats a veure els boscos del Ripollès travessats en totes direccions per línies elèctriques. La nostra comarca com totes, necessita llum i electricitat, però també ens agradaria que no ens la deixessin plena de brutícia, i a més, brutícia perillosa, com son objectes metàlics o de vidre i ceràmica trencats.
 |
| No és una cosa recent, ni única, d'una determinada companyia elèctrica. |
 |
| En línia recta fins l'infinit |
Confiant que algú hi posi remei, que ja és confiar, continuem la nostra petita excursió fins la part alta de aquesta petita muntanya, que més aviat és un turó amb unes bones vistes. Després d'haver fet un petit mos i begut una mica d'aigua, arribem al camí que ve de Sant Amand i per tant, aquesta si, muntanya de veritat. Girem a la dreta, passem pel costat d'una bassa en que salten unes granotes que hem espantat i en arribar a les envistes de Ripoll descobrim un ben conservat "búnquer" que sembla vigilar un perill afortunadament inexistent. A poca distància arribem a la petita capelleta o potser millor dit oratori de Sant Roc. Als nostres peus i estenent-se fins albirar el Montseny i la serralada de Montserrat, el poble de Ripoll, envoltat per els altres cims que, com Sant Roc formen una imaginaria sardana... Veritablement aquesta vista de Ripoll mereix una bona fotografia.
 |
Panoràmica de Ripoll des del Turó de Sant Roc
En parlar d'aquest indret i d'aquest Sant a molts ripollesos ens ve el record d'en Bonaventura Xiró i Travería, conegut popularment com en Sant Roc, vilatà nascut el 1900 a la masia de Sant Roc que s'alça a poca distancia del petit oratori que, durant molt temps aixoplugà la imatge d'aquest Sant, advocat contra la Pesta i a qui en Bonaventura tingué com exemple tota la seva vida. La imatge d'aquest bon home, tullit de paràlisi des de l'edad de nou anys ens recorda un personatge alegre, voluntariós, disposat sem
Recordar la imatge d'aquest ripollès i veure la ruina del petit i malauradament abandonat oratori, ens provoquen una sensació d'impotència en veure la indiferència del mon actual.
 |
| Capelleta u Oratori de Sant Roc |
 |
| Interor de l'Oratori. |
Amb aquesta sensació agredolça, emprenem el descens pel corriol senyalitzat amb pintura blanca i verda que, en ràpides ziga-zagues ens tornarà al nostre punt de partida, davant del CEIP Tomàs Raguer, on quedem per una propera sortida.
