Ripoll, enmig de quatre turons
Sant Roc
La mil.lenària vila de Ripoll, voltada per quatre turons, retrobament de les aigües del Ter i el Freser, rius germans nascuts a banda i banda del Pic de Bastiments i que, desprès de davallar per camins allunyats i diferents es barregen al junyent de Ripoll i, mansament des d'aquest instant, segueixen mandrosament el seu curs fins abocar-se a la Mar Mediterrània, davant mateix de les Illes Medes.
Ripoll, Bressol de Catalunya...
Començarem el recorregut per aquests quatre turons pujant a un dels més baixets, el de Sant Roc (936 m.), anomenat així pel petit oratori des del que s'abasta una de les millors vistes de la vila de Ripoll. La caminada la iniciarem davant del Monestir de Santa Maria, joia del Romànic i Bressol de Catalunya, on reposen les restes de Guifre el Pelós.
Sortirem de la Plaça del Abat Oliba pujant les escales del Raval de Sant Pere i seguirem en direcció nord la senyalització feta amb pintura blanca i verda dels Senders Locals. Anirem trobant punts de referència com la Font de Sant Eudald i la més coneguda, la Font del Sant, que sadollaven la sed del frares que transportaven les relíquies de Sant Eudald en una llarguíssima caminada des d'Aix les Termes, enriquint el patrimoni espiritual del Monestir de Ripoll. Fins aquest punt el carrer era formigonat. Ara comença un petit tram de pujada que encara conserva l'empedrat de l'antic Camí Ral que anava des de Ripoll a la Cerdanya, fet amb pedres rodalisses del Riu Fresser. En realitat és un tram molt curt i ja quasi és un miracle que encara es conservi.
Seguim caminant per l'antic camí, per sota algunes cases o petites masies fins trobar una cruïlla. A la dreta veurem les senyals del camí que s'enfila cap la gran masia del La Querola, inconfusible per la grandària de la construcció i els grans arbres que la envolten. Sembla que els propietaris no tenen gaire interès en arranjarla i, com sol passar acabarà menjada per l'abandonament i la ruïna total.
La Querola, imponent masia enmig
de planes que en temps passats
lluïen l'esplendor de les collites.
Voltem el casalot i anem a l'esquerra per un sender que passa per sobre una bassa seca i s'endinsa en un bosc de pi roig. L'anem seguint guanyant alçada sota l'ombra de la pineda. Comencem també a trobar restes de diferents línies elèctriques abandonades. Aquesta és una pèssima costum que tenen la majoria de empreses de línies elèctriques que creuen el Ripollès en totes les direccions; deixar material abandonat al mig dels nostres boscos. Penso que els nostres Ajuntaments i tenen també responsabilitat en exigir que els boscos és mantinguin nets i sense materials perillosos, tant per les persones com per el bestiar i també pel perill d'incendis.
Les restes, abandonades ja fa temps
de una línia elèctrica absoleta.
Continuem guanyant alçada per un bosc de pins fantàstic i força net, comparat amb altres dels voltants i així arribem al cim del Turó de Sant Roc. Des d'aquest punt la vista és fantàstica; a la dreta tenim el Catllar, a l'esquerra Sant Bartomeu i més al Sud, Sant Antoni de Morers, tots ells culminats per les runes d'antigues construccions d'origen religiós. Seguim les senyals i trobem un camí que es bifurca, un a l'esquerra i l'altre a la dreta. Seguim el de la dreta i passem pel costat d'una bassa. Tot anant de pla i sempre a la dreta trobarem una petita construcció de ciment mig enterrada en una margera. Entrem a dins i som a un antic "búnquer" de la guerra civil, força ben conservat. Millor que és quedi així, com un record de temps passats gens agradables.
..JPG)
"Búnquer" de
Sant Roc
Oratori de Sant Roc
Acabem d'arribar fins l'oratori de Sant Roc, molt proper a la masia del mateix nom, tot i que sembla ser que havia tingut altres noms, probablement de antics propietaris. Si ho descobrim ja ho farem saber. Aquest Oratori acollia una imatge de Sant Roc, advocat per la Pesta de la que en tenia cura en Bonaventura Xiró, anomenat en Sant Roc. Aquest bon ripollès, tullit des dels 9 anys i fervent creient de les bondats d'aquest sant era nascut a la dita masia veïna. Aquest indret també és perfecte per fer-hi un mos, admirar la nostra vila i rememorar anteriors excursions recordant amics i caminades per anar o tornar de Sant Amand i d'altres indrets i muntanyes del nostre entorn.
La tornada al poble és molt ràpida si seguim la senyalització, però val a dir també que és per corriols i camins un xic pedregosos i accidentats. Per tant ens exposem a alguna torçada de peu o entrebanc. Si baixem per les pistes voltarem una mica però serà més còmode. De totes maneres és una matinal que, entre caminar i contemplar el paisatge o fer fotografies és pot fer en unes tres hores molt relaxadament.
Bona excursió i bona arribada.
Ripoll, Bressol de Catalunya...
Començarem el recorregut per aquests quatre turons pujant a un dels més baixets, el de Sant Roc (936 m.), anomenat així pel petit oratori des del que s'abasta una de les millors vistes de la vila de Ripoll. La caminada la iniciarem davant del Monestir de Santa Maria, joia del Romànic i Bressol de Catalunya, on reposen les restes de Guifre el Pelós.
Sortirem de la Plaça del Abat Oliba pujant les escales del Raval de Sant Pere i seguirem en direcció nord la senyalització feta amb pintura blanca i verda dels Senders Locals. Anirem trobant punts de referència com la Font de Sant Eudald i la més coneguda, la Font del Sant, que sadollaven la sed del frares que transportaven les relíquies de Sant Eudald en una llarguíssima caminada des d'Aix les Termes, enriquint el patrimoni espiritual del Monestir de Ripoll. Fins aquest punt el carrer era formigonat. Ara comença un petit tram de pujada que encara conserva l'empedrat de l'antic Camí Ral que anava des de Ripoll a la Cerdanya, fet amb pedres rodalisses del Riu Fresser. En realitat és un tram molt curt i ja quasi és un miracle que encara es conservi.
Seguim caminant per l'antic camí, per sota algunes cases o petites masies fins trobar una cruïlla. A la dreta veurem les senyals del camí que s'enfila cap la gran masia del La Querola, inconfusible per la grandària de la construcció i els grans arbres que la envolten. Sembla que els propietaris no tenen gaire interès en arranjarla i, com sol passar acabarà menjada per l'abandonament i la ruïna total.
La Querola, imponent masia enmig
de planes que en temps passats
lluïen l'esplendor de les collites.
Voltem el casalot i anem a l'esquerra per un sender que passa per sobre una bassa seca i s'endinsa en un bosc de pi roig. L'anem seguint guanyant alçada sota l'ombra de la pineda. Comencem també a trobar restes de diferents línies elèctriques abandonades. Aquesta és una pèssima costum que tenen la majoria de empreses de línies elèctriques que creuen el Ripollès en totes les direccions; deixar material abandonat al mig dels nostres boscos. Penso que els nostres Ajuntaments i tenen també responsabilitat en exigir que els boscos és mantinguin nets i sense materials perillosos, tant per les persones com per el bestiar i també pel perill d'incendis.
Les restes, abandonades ja fa temps
de una línia elèctrica absoleta.
Continuem guanyant alçada per un bosc de pins fantàstic i força net, comparat amb altres dels voltants i així arribem al cim del Turó de Sant Roc. Des d'aquest punt la vista és fantàstica; a la dreta tenim el Catllar, a l'esquerra Sant Bartomeu i més al Sud, Sant Antoni de Morers, tots ells culminats per les runes d'antigues construccions d'origen religiós. Seguim les senyals i trobem un camí que es bifurca, un a l'esquerra i l'altre a la dreta. Seguim el de la dreta i passem pel costat d'una bassa. Tot anant de pla i sempre a la dreta trobarem una petita construcció de ciment mig enterrada en una margera. Entrem a dins i som a un antic "búnquer" de la guerra civil, força ben conservat. Millor que és quedi així, com un record de temps passats gens agradables.
..JPG)
"Búnquer" de Sant Roc
Oratori de Sant Roc
Acabem d'arribar fins l'oratori de Sant Roc, molt proper a la masia del mateix nom, tot i que sembla ser que havia tingut altres noms, probablement de antics propietaris. Si ho descobrim ja ho farem saber. Aquest Oratori acollia una imatge de Sant Roc, advocat per la Pesta de la que en tenia cura en Bonaventura Xiró, anomenat en Sant Roc. Aquest bon ripollès, tullit des dels 9 anys i fervent creient de les bondats d'aquest sant era nascut a la dita masia veïna. Aquest indret també és perfecte per fer-hi un mos, admirar la nostra vila i rememorar anteriors excursions recordant amics i caminades per anar o tornar de Sant Amand i d'altres indrets i muntanyes del nostre entorn.
La tornada al poble és molt ràpida si seguim la senyalització, però val a dir també que és per corriols i camins un xic pedregosos i accidentats. Per tant ens exposem a alguna torçada de peu o entrebanc. Si baixem per les pistes voltarem una mica però serà més còmode. De totes maneres és una matinal que, entre caminar i contemplar el paisatge o fer fotografies és pot fer en unes tres hores molt relaxadament.
Bona excursió i bona arribada.
