Sant Roc

Sortida matinal per la petita muntanya o Turó de Sant Roc (936 m.) i els seus voltants. Enterament senyalitzada en blanc i verd de (senders locals). Iniciarem la caminada al barri de Sant Pere, davant el C.E.I.P. Tomàs Reguer, en direcció Nord passant per davant el Pavelló Cobert, la Guarderia, el Casal dels Avis i al final baixarem per un petit corriolet a trobar l'Arrabal de Sant Pere, per Can Serrallonga i en direcció a la Font del Sant. 

Font del Sant

Aquesta és una sortida curta, dues hores aproximadament, i molt senzilla. Es també una excursió molt interessant, tant pel paisatge com per les vistes de Ripoll des d’un mirador privilegiat. També es un bon exercici de botànica i fins i tot la comprovació “in situ” de la feina bruta que és fa en actuacions com la tala d’àrbres i l’abandó de les restes de línies elèctriques obsoletes amb el material abandonat en mig del bosc, que suposa un risc, tant per la ramaderia que hi pastura com per les persones que hi transiten pacíficament; excursionistes, caçadors, pastors, caminants, jubilats amb ganes de mantenir-se un xic en forma... persones que no hi fan cap mal. Ja sabem que no tot-hom és comporta correctament però això no pot excusar que les males pràctiques d’uns pocs serveixin per abandonar els nostres boscos, ja què com a nostres els valorem i estimem.

Espernallac o Camamilla de Botó

Caminarem doncs,  per  aquest  camí estret i ple de vegetació florida en aquest temps d'estiu, seguint la senyalització dels senders locals que ja ens guiarà en tot el recorregut fins una petita cruïlla, que trencarem per la nostra dreta, Aquesta pista arriba fins la casa de La Querola, gran masia avui malauradament abandonada pels seus propietaris, on ara només pasturen uns ramats de vaques que al menys mantenen els voltants un xic nets d'herbes.

Camps segats de La Querola

Masia de La Querola

Passada la casa arrenca un camí, a l'esquerra sobre una bassa buida, que s'endinsa al bosc i comença a guanyar alçada per una pista enmig del bosc de pi roig. El camí és clar i espaiós tret d'alguns trams un xic costeruts, però realment fàcils i agradosos per tothom qui acostumi a caminar pel bosc. De sobte, ens crida l'atenció veure a la nostra dreta les restes abandonades d'una línia elèctrica que és evident que ja fa uns quants anys que va ser desmuntada. Ja estem avesats a veure els boscos del Ripollès travessats en totes direccions per línies elèctriques. La nostra comarca com totes, necessita llum i electricitat, però també ens agradaria que no ens la deixessin plena de brutícia, i a més, brutícia perillosa, com son objectes metàlics o de vidre i ceràmica trencats.

No és una cosa recent, ni única, d'una
determinada companyia elèctrica.

En línia recta fins l'infinit

Confiant que algú hi posi remei, que ja és confiar, continuem la nostra petita excursió fins la part alta de aquesta petita muntanya, que més aviat és un turó amb unes bones vistes. Després d'haver fet un petit mos i begut una mica d'aigua, arribem al camí que ve de Sant Amand i per tant, aquesta si, muntanya de veritat. Girem a la dreta, passem pel costat d'una bassa en que salten unes granotes que hem espantat i en arribar a les envistes de Ripoll descobrim un ben conservat "búnquer" que sembla vigilar un perill afortunadament inexistent. A poca distància arribem a la petita capelleta o potser millor dit oratori de Sant Roc. Als nostres peus i estenent-se fins albirar el Montseny i la serralada de Montserrat, el poble de Ripoll, envoltat per els altres cims que, com Sant Roc formen una imaginaria sardana... Veritablement aquesta vista de Ripoll mereix una bona fotografia.
  

                                     Panoràmica de Ripoll des del Turó de Sant Roc


En parlar d'aquest indret i d'aquest Sant a molts ripollesos ens ve el record d'en Bonaventura Xiró i Travería, conegut popularment com en Sant Roc, vilatà nascut el 1900 a la masia de Sant Roc que s'alça a poca distancia del petit oratori que, durant molt temps aixoplugà la imatge d'aquest Sant, advocat contra la Pesta i a qui en Bonaventura tingué com exemple tota la seva vida. La imatge d'aquest bon home, tullit de paràlisi des de l'edad de nou anys ens recorda un personatge alegre, voluntariós, disposat sem

pre a qui el necessités, venent la petita mercaderia del seu carret: cacauets, pegadolça, caramels, tabac, etc. que era el seu negoci ambulant a la plaça de Sant Eudald i davant el Monestir.

Recordar la imatge d'aquest ripollès i veure la ruina del petit i malauradament abandonat oratori, ens provoquen una sensació d'impotència en veure la indiferència del mon actual.

Capelleta u Oratori de Sant Roc

Interor de l'Oratori.

Amb aquesta sensació agredolça, emprenem el descens pel corriol senyalitzat amb pintura blanca i verda que, en ràpides ziga-zagues ens tornarà al nostre punt de partida, davant del CEIP Tomàs Raguer, on quedem per una propera sortida.       

Ripoll, enmig de quatre turons

Sant Roc

La mil.lenària vila de Ripoll, voltada per quatre turons, retrobament de les aigües del Ter i el Freser, rius germans nascuts a banda i banda del Pic de Bastiments i que, desprès de davallar per camins allunyats i diferents es barregen al junyent de Ripoll i, mansament des d'aquest instant, segueixen mandrosament el seu curs fins abocar-se a la Mar Mediterrània, davant mateix de les Illes Medes.

Ripoll, Bressol de Catalunya...


Començarem el recorregut per aquests quatre turons pujant a un dels més baixets, el de Sant Roc (936 m.), anomenat així pel petit oratori des del que s'abasta una de les millors vistes de la vila de Ripoll. La caminada la iniciarem davant del Monestir de Santa Maria, joia del Romànic i Bressol de Catalunya, on reposen les restes de Guifre el Pelós.

Sortirem de la Plaça del Abat Oliba pujant les escales del Raval de Sant Pere i seguirem en direcció nord la senyalització feta amb pintura blanca i verda dels Senders Locals. Anirem trobant punts de referència com la Font de Sant Eudald i la més coneguda, la Font del Sant, que sadollaven la sed del frares que transportaven les relíquies de Sant Eudald  en una llarguíssima caminada des d'Aix les Termes, enriquint el patrimoni espiritual del Monestir de Ripoll. Fins aquest punt el carrer era formigonat. Ara comença un petit tram de pujada que encara conserva l'empedrat de l'antic Camí Ral que anava des de Ripoll a la Cerdanya, fet amb pedres rodalisses del  Riu Fresser. En realitat és un tram molt curt i ja quasi és un miracle que encara es conservi.

Seguim caminant per l'antic camí, per sota algunes cases o petites masies fins trobar una cruïlla. A la dreta veurem les senyals del camí que s'enfila cap la gran masia del La Querola, inconfusible per la grandària de la construcció i els grans arbres que la envolten. Sembla que els propietaris no tenen gaire interès en arranjarla i, com sol passar acabarà menjada per l'abandonament i la ruïna total.












La Querola, imponent masia enmig
de planes que en temps passats
lluïen l'esplendor de les collites. 


Voltem el casalot i anem a l'esquerra per un sender que passa per sobre una bassa seca i s'endinsa en un bosc de pi roig. L'anem seguint guanyant alçada sota l'ombra de la pineda. Comencem també a trobar restes de diferents línies elèctriques abandonades. Aquesta és una pèssima costum que tenen la majoria de empreses de línies elèctriques que creuen el Ripollès en totes les direccions; deixar material abandonat al mig dels nostres boscos. Penso que els nostres Ajuntaments i tenen també responsabilitat en exigir que els boscos és mantinguin nets i sense materials perillosos, tant per les persones com per el bestiar i també pel perill d'incendis.

Les restes, abandonades ja fa temps 
de una línia elèctrica absoleta.


Continuem guanyant alçada per un bosc de pins fantàstic i força net, comparat amb altres dels voltants i així arribem al cim del Turó de Sant Roc. Des d'aquest punt la vista és fantàstica; a la dreta tenim el Catllar, a l'esquerra Sant Bartomeu i més al Sud, Sant Antoni de Morers, tots ells culminats per les runes d'antigues construccions d'origen religiós. Seguim les senyals i trobem un camí que es bifurca, un a l'esquerra i l'altre a la dreta. Seguim el de la dreta i passem pel costat d'una bassa. Tot anant de pla i sempre a la dreta trobarem una petita construcció de ciment mig enterrada en una margera. Entrem a dins i som a un antic "búnquer" de la guerra civil, força ben conservat. Millor que és quedi així, com un record de temps passats gens agradables.
    

"Búnquer" de 
Sant Roc 

                  
 Oratori  de  Sant  Roc

               

Acabem d'arribar fins l'oratori de Sant Roc, molt proper a la masia del mateix nom, tot i que sembla ser que havia tingut altres noms, probablement de antics propietaris. Si ho descobrim ja ho farem saber. Aquest Oratori acollia una imatge de Sant Roc, advocat per la Pesta de la que en tenia cura en Bonaventura Xiró, anomenat en Sant Roc. Aquest bon ripollès, tullit des dels 9 anys i fervent creient de les bondats d'aquest sant era nascut a la dita masia veïna. Aquest indret també és perfecte per fer-hi un mos, admirar la nostra vila i rememorar anteriors excursions recordant amics i caminades per anar o tornar de Sant Amand i d'altres indrets i muntanyes del nostre entorn.

La tornada al poble és molt ràpida si seguim la senyalització, però val a dir també que és per corriols i camins un xic pedregosos i accidentats. Per tant ens exposem a alguna torçada de peu o entrebanc. Si baixem per les pistes voltarem una mica però serà més còmode. De totes maneres és una matinal que, entre caminar i contemplar el paisatge o fer fotografies és pot fer en unes tres hores molt relaxadament.

Bona excursió i bona arribada.